L’addicció a la nicotina

Els efectes addictius de  la nicotina eren ja coneguts en els anys seixanta, encara que van ser negats fins els vuitanta. El pas principal per que això fos acceptat públicament va ser la demostració sense lloc a dubte que fumar provocava problemes de salut, el que també va provocà la reacció de la indústria envers productes més baixos en nicotina i quitrà (Haustein, 2003).

Per altre part, la majoria de governs i especialment la FDA (organisme encarregat del control dels aliments i substàncies dels EUA) s’han interessat més en classificar el tabac com un aliment o un producte de luxe que com una substància nociva o una droga (Haustein, 2003).

Però si ha algú que s’ha dedicat a invertir molt temps, diners i investigadors per aconseguir una optimització en l’alliberament de la nicotina de les cigarretes ha estat, evidentment, la indústria tabaquera. Principalment s’han dedicat a modificar la mida de les cigarretes, el tipus de tabac, els filtres, la ventilació, la porositat del paper, els aditius i el rati de tabac per cigarreta. Inclús es coneixen alguns experiments d’ingenieria genètica dirigits a augmentar als nivells de nicotina mentre es mantenien intactes els de quitrà.

Els termes dependència nicotínica i dependència del tabac acostumen a utilitzar-se en la majoria de casos com sinònimes, encara que cada vegada més autors diferencien el que seria la dependència del tabac com la relació que s’instaura el consum de cigarretes i en canvi la dependència de la nicotina es reserva pels aspectes més biològics de l’addicció (Rodríguez y Santamaría, 2007). Un dels motius que podrien semblar paradoxals i que fan de la nicotina una droga altament addictiva és l’absència d’intoxicació. Això es deu a que al no haver intoxicació el fumador pot ingerir quantitats elevades de la nicotina sense causar cap problema social (Hughes, 2001).

Altre explicació de perquè la nicotina és una de les drogues més addictives té a veure amb les característiques del Síndrome d’Abstinència al Tabac (SAT), no per la seva intensitat sinó per la seva durada. El fet que generalment duri unes tres setmanes fan que molts fumadors i fumadores creguin que aquesta irritabilitat i ansietat va a mantenir-se per sempre amb ells al deixar de fumar. Per això els fumadors que presenten un patró lent de reducció de simptomatologia del SAT són més proclius a la recaiguda que els que redueixen ràpidament aquests símptomes (Piasecki Jorenby, Smith, Fiore y Baker, 2003).

L’addicció psicològica al tabac

Al catalogar la dependència psicològica la contemplarem des del punt de vista de la relació artificial d’un estímul, com podria ser el del cafè, amb altre que és la cigarreta que se sumaria a l’efecte psicofarmacològic anteriorment comentat. Podem trobar molts més exemples d’associació estimular per mitjà del condicionament clàssic: conduir i fumar, parlar per telèfon i fumar, escriure a l’ordinador i fumar...

Encara que les cigarretes són una màquina perfectament dissenyada per l’alliberament de nicotina, altres factors no farmacològics com el gust, l’aroma, la sensació de tenir alguna cosa entre les mans, a la boca, les sensacions en el tracte respiratori, etc, són també elements que se citen entre els estímuls agradables del consum de tabac.

Autors:

A. Baena
M. Banqué
S. Morchón
J.M. Ramon