El tabac, és realment una droga?
És realment tan important la mortalitat atribuïble al consum de tabac?
Què significa el Consell Mínim?
Per què donar nicotina per deixar de fumar?
Quina és la forma correcta d’administrar el xiclet de nicotina?
No existeix una elevada possibilitat que el pacient generi dependència física a la nicotina del chiclet o pegat?
És car el tractament farmacològic del tabaquisme?
Realment el tabac, ¿És tan perjudicial per la salut com es diu?
Després de deixar de fumar durant cert temps, ¿És possible el consum moderat de tabac?
Quins són els efectes reals de la nicotina en l’organisme?
En què es caracteritza la Síndrome d’Abstinència a la nicotina?
Hi ha molts fumadors que ja han provat els substituts de nicotina i segueixen fumant.
Què es pot fer per controlar psicològicament les ganes de fumar?
Hi ha fumadors i fumadores als que el tabac els tranquil·litza, per què?
Quan és deixa de pensar en el tabac?
Existeixen realment mètodes infal·libles per deixar de fumar?
 

El tabac, és realment una droga?
El fum del tabac conté diferents components químics, molts d’ells tòxics i un addictiu, la nicotina. Això converteix el tabac en un producte tòxic i addictiu a la vegada. L’Associació Americana de Psiquiatria (APA) així ho entén en els seus criteris diagnòstics DSM-IV, diferenciant entre dependència a la nicotina (codi 305.10) i l’Abstinència a la nicotina (codi 292.0).

És realment tan important la mortalitat atribuïble al consum de tabac?
Les xifres parlen per sí mateixes. Cada any moren a Espanya unes 52.000 persones per causes relacionades amb el consum de tabac. De cada dos adolescents que s’inicien en el seu consum, un d’ells morirà precoçment. A Espanya, de cada 1.000 morts prematures, una serà deguda al consum de drogues il·legals, dos per malalties infeccioses i contagioses, com la SIDA especialment, vint per accidents de circulació i 135 per culpa del tabac. A nivell mundial, cada deu segons mor una persona pel tabac.

Què significa el Consell Mínim?
Moltes vegades, quan no és possible o no es considera necessari el tractament especialitzat, els professionals de la salut utilitzen el Consell Mínim com a tècnica o estratègia per ajudar als seus pacients que volen deixar de fumar. Podria ser la següent actuació: preguntar si el fumador està disposat a deixar de fumar. En segon lloc, si vol escollir una data per fer-ho. En tercer lloc preguntar-li si li agradaria rebre ajuda professional, i en quart lloc, saber si estaria disposat a fer seguiment.

Per què donar nicotina per deixar de fumar?
De tots els tractaments de demostrada eficàcia, la teràpia substitutiva de la nicotina (TSN) és la que respon més a les necessitats de tractament físic de l’addicció al tabac La nicotina és, de la gran quantitat de substàncies químiques en el fum del tabac, la única responsable de la capacitat del tabac de generar dependència. L’estratègia consisteix en substituir la nicotina de la cigarreta per una nicotina terapèutica, en pegat, xiclet o comprimit, amb la finalitat d’iniciar una pauta de desintoxicació temporal, sempre millor si es tutelada per especialistes.

Quina és la forma correcta d’administrar el xiclet de nicotina?
Existeixen dues presentacions de xiclets de nicotina, de 4 i de 2 mg. Habitualment la primera vegada que s’usen els xiclets de nicotina es pot irritar lleugerament la gola, motiu pel que cal mastegar-lo molt lentament i seguir el següent procés: mastegar unes 10 vegades i col·locar el xiclet sota la llengua uns 30 segons. Repetir aquesta operació durant mitja hora aproximadament. Si masteguem ràpidament, ens empassarem aire, amb el que tindrem sensació de pesadesa en l’estómac i evitarem la correcta assimilació de la nicotina terapèutica.

No existeix una elevada possibilitat que el pacient generi dependència física a la nicotina del chiclet o pegat?
La nicotina del tabac produeix una elevada concentració als pocs segons de ser inhalada, el que s’acostuma a anomenar “pic de nicotina”, sent el responsable de l’addicció al tabac. Una vegada disminueix aquesta màxima concentració, es mantenen uns nivells de nicotina en sang que són els que eviten els símptomes molestos de la Síndr”pic”. Els xiclets de nicotina resolen precisament la part de concentració que evita l’abstinència. El fumador que rep periòdicament suport del seu metge, farmacèutic, psicòleg o altre especialista està tutoritzat per poder control·lar la dosi de nicotina ingerida i poder paulatinament i lenta anar reduint la necessitat de nicotina.

És car el tractament farmacològic del tabaquisme?
Fumar és car, per a la salut i per la teva economia. Deixar de fumar és enormement avantatjós. El propi fumador que decideix deixar de ser-ho, pot comptabilitzar els dines empleats en el seu hàbit, així com el resultat de la seva “compra”. Tota inversió en salut és a curt, mig i llarg termini beneficiós i gratificant. Els diners invertits en el procés de deshabituació física, equivalen als diners gastats en el procés de intoxicació del tabac. Una vegada finalitzada la pauta, s’acostuma a demanar al pacient que estalvi els diners que antigament gastava en el tabac, oferint-se una important recompensa econòmica una vegada finalitzar el tractament farmacològic que acostuma a durar entre 8-12 setmanes.



Realment el tabac, ¿És tan perjudicial per la salut com es diu?
El tabac és el responsable del 30% de totes les morts produïdes per càncer, del 85% de totes les morts produïdes per càncer de pulmó, del 30% de tots els casos de cardiopatia coronària, del 80% al 90% de tots els casos de malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).


Després de deixar de fumar durant cert temps, ¿És possible el consum moderat de tabac?
Rotundament no. La dependència al tabac, com tota addicció es caracteritza per una sèrie d’aspectes biològics, psicològics i socials. Entre els biològics (que s’escapen a la voluntat humana), és de màxima importància el concepte de tolerància, és a dir, la capacitat d’augmentar progressivament la dosi de substància per aconseguir els efectes desitjats. Aquesta capacitat queda memoritzada per sempre en el nostre Sistema Nerviós Central. Una vegada aconseguida l’abstinència el nostre cervell “no oblida” la seva capacitat de tornar a fumar i ser dependent del tabac. Per tant, deixar de fumar, com deixar de prendre qualsevol altre droga ha d’ésser una decisió per sempre.
Altre qüestió diferent és el que s’observa en aquelles persones que mai han desenvolupat tolerància i han estat sempre consumidors de quantitats molt petites de tabac al dia, o inclús no diàriament. Podríem dir que són fumadors “moderats” o millor “socials”, per això molts fumadors i fumadores veuen un objectiu en el seu procés el mantenir un consum baix, és una fantasia i no un exemple a seguir. És bo recordar el concepte que no existeix una cigarreta bona.

Quins són els efectes reals de la nicotina en l’organisme?
La nicotina és la responsable de l’increment en els nivells sanguinis de determinades hormones, de possibles efectes anorexígens, de l’increment del metabolisme, de l’acceleració del ritme cardiaca, de vasoconstricció, de l’augment de la pressió arterial, de la relaxació muscular, entre d’altres.

En què es caracteritza la Síndrome d’Abstinència a la nicotina?
Els efectes que apareixen al deixar de fumar varien d’una persona a altre, sent molt important la pròpia capacitat en soportar o tolerar les molèsties produïdes. Es calcula en 15 dies el temps que acostuma a necessitar el nostre organisme per superar la fase més forta dels símptomes i molèsties de la manca de nicotina. En aquest procés d’eliminació es donen les següents manifestacions: desig compulsiu de fumar, irritabilitat, frustració o ira, ansietat, cansament i dificultat de concentració, disfòria o depressió, reducció de la freqüència cardíaca, palpitacions, tremolors, mals de cap, alteracions del son, trastorns digestius i sensació de gana, entre les més comunes.

Hi ha molts fumadors que ja han provat els substituts de nicotina i segueixen fumant.
Molts fumadors ja provaren en altres oportunitats la mateixa tècnica substitutiva de la nicotina però no va funcionar, potser perquè iniciàrem el procés de manera personal i sense cap tipus d’assessorament professional, potser perquè no varen seguir les pautes correctes d’ús de la farmacologia o simplement perquè no era el moment adient. Paral·lelament a les correctes indicacions del producte, és necessari crear un mínim de bona adherència amb el pacient. Un fàrmac explicat acostuma a ser més efectiu que un fàrmac indicat.

Quan s’observen els primers beneficis de deixar de fumar?
Deixar de fumar comença a ser beneficiós a l’individu que deixa de fumar en el mateix moment en el que pren la seva decisió. Això per sí sol ja hauria d’augmentar la sensació de poder-ho aconseguir i autoestima. Els primers símptomes que s’observen al deixar-ho fan referència a la capacitat de captar les olors i sabors. El monòxid de carboni (CO) s’elimina pràcticament a les 72 hores de l’abstinència total. S’aconsella fixar-se i registrar els canvis que es van veien, per petits que siguin.

Què es pot fer per controlar psicològicament les ganes de fumar?
L’ansietat de cigarretes constitueixen una part normal de l’abstinència física i conductual. L’ansietat es pot reduir de diverses formes: mastegant xiclet de nicotina, respirant lentament i profunda, donant un massatge al cap i a la nuca, menjant fruita, bevent aigua, etc. També és important recordar el motiu pel que s’ha deixat. La majoria de vegades en que es produeix ansietat, aquesta dura uns pocs moments i desapareix per sí mateixa. Una estratègia habitual és davant d’un “pic d’ansietat” consisteix en mirar detingudament les manetes del rellotge durant 30 segons o més. Molt possiblement el desig ja haurà desaparegut.

Hi ha fumadors i fumadores als que el tabac els tranquil·litza, per què?



Hi ha fumadors i fumadores que han aprés a regular la seva forma de fumar per tranquil·litzar-se. Aquesta “sensació” és deguda a l’acció central del tabac però desapareixerà només els nivells de nicotina en sang es reduexi, donant pas a la Síndrome d’Abstinència. Per tant, si es fuma és té la sensació de relaxació per l’evitació de la síndrome d’abstinència que per la relaxació directa. En qualsevol cas hi ha mètodes més efectius i menys perillosos per tranquil·litzar-se i enfronta-se a l’estrès quotidià. Els no fumadors i exfumadors així ho fan.

Quan és deixa de pensar en el tabac?
Una persona s’inicia en la dependència al tabac per diverses causes, tant per la pròpia acció de la nicotina com per aspectes psicològics (imitació dels més grans, pressió del grup d’amics i amigues, necessitat de créixer de forma ràpida, cerca de sensacions, etc) o per aspectes socials (fàcil accés al tabac, permissivitat social i familiar, etc). Aquests aspectes són els responsables de que el tabac està íntimament present en tots els aspectes de la vida del fumador o fumadora. Prescindir de tot allò requereix un llarg procés, primer de desintoxicació física, després per deshabituació psicològica o conductual. Pel fumador, el tabac té molt d’emoció, d’aprenentatge i records. Oblidar definitivament aquest cúmul d’aspectes requereix temps i esforç. Però deixar de fumar també és un aprenentatge que obliga a superar etapes i aparcar aspectes ja superats.

Existeixen realment mètodes infal·libles per deixar de fumar?



No hi ha mètodes miraculosos. La publicitat i la necessitat de fer diners fàcilment fan del tractament del tabaquisme un aspecte d’especial interès. Els mètodes basats en la infal·libilitat, l’alta eficàcia inclús sense la mínima aportació per part dels fumadors, trucs, màquines i artefactes, no serveixen de gaire. A pesar d’això hi ha gent que aconsegueix deixar-ho amb aquests mètodes perquè la seva motivació, recursos i ganes fan el que el propi mètode no aconsegueix. Acostumen a ser persones amb un nivell elevat de suggestionabilitat.
El tractament adequat és aquell que té una tècnica validada científicament i que compta amb les habilitats intrínseques del propi fumador/a. Habilitats i recursos que han d’aflorar per permetre’l superar una addicció que pren formes i modalitats diferents, i que el fumador haurà d’identificar i superar, al principi potser amb l’ajuda professional i farmacològica, i sol més tard.

Autors:

A. Baena

M. Banqué

S. Morchón

J.M. Ramon