Els efectes addictius de la nicotina eren ja coneguts per les companyies de tabac en els anys seixanta, encara que van ser negats fins als anys vuitanta. El pas principal per que això fos acceptat públicament va ser la demostració sense cap dubte que fumar provocava problemes de salut, el que també va provocar la reacció de la indústria cap a productes més baixos en nicotina i quitrà (Haustein, 2003.)
Per altra banda la majoria de governs i especialment la FDA s’han interessat més en classificar el tabac com un aliment o un producte de luxe que com una substància nociva o una droga (Haustein, 2003)
Encara que els cigarrets són una màquina perfectament dissenyada per l’alliberament de nicotina, altres factors no farmacològics com el sabor, aroma, la sensació de tenir alguna cosa entre les mans, a la boca, les sensacions en el tracte respiratori, etc, són també elements que se citen entre els estímuls agradables del consum de tabac.