Fumar provoca addicció

Els efectes addictius de la nicotina eren ja coneguts per les companyies de tabac en els anys seixanta, encara que van ser negats fins als anys vuitanta. El pas principal per que això fos acceptat públicament va ser la demostració sense cap dubte que fumar provocava problemes de salut, el que també va provocar la reacció de la indústria cap a productes més baixos en nicotina i quitrà (Haustein, 2003.)

Per altra banda la majoria de governs i especialment la FDA s’han interessat més en classificar el tabac com un aliment o un producte de luxe que com una substància nociva o una droga (Haustein, 2003)

La síndrome d’abstinència al tabac

Una altra explicació de perquè la nicotina és una de les drogues més addictives té a veure amb les característiques de la Síndrome d’Abstinència al Tabac, no per la seva intensitat sinó per la seva durada. El fet que generalment duri unes tres setmanes fa que molts fumadors i fumadores creguin que aquesta irritabilitat i ansietat va a romandre per sempre amb ells al deixar de fumar. Per això els fumadors que presenten un patró lent de reducció de simptomatologia del SAT són més proclius a la recaiguda que els que redueixen ràpidament aquests símptomes (Piasecki Jorenby, Smith, Fiore i Baker, 2003).

¿Addicció al tabac o dependència al tabac?

Els termes dependència nicotínica i dependència del tabac solen utilitzar-se en la majoria de casos com a sinònimes, encara que cada vegada més autors diferencien el que seria la dependència del tabac com la relació que s’instaura al consum de cigarret i en canvi la dependència a la nicotina el reserven per als aspectes més biològics de l’addicció (Rodríguez i Santamaría, 2007). Un dels motius que podrien semblar paradoxals i que fan de la nicotina una droga altament addictiva és l’absència d’intoxicació. Això es deu al fet que al no haver intoxicació el fumador pot ingerir quantitats elevades de nicotina sense causar cap problema social (Hughes, 2001).

Investigaciónes per millorar els cigarrets

Però si algú s’ha dedicat a invertir molt temps, diners i investigadors per aconseguir una optimització en l’alliberament de nicotina dels cigarrets, ha estat evidentment la indústria tabaquera. Principalment s’han dedicat a modificar la mida de les cigarretes, el tipus de tabac, els filtres, la ventilació, la porositat del paper, els additius i la ràtio de tabac per cigarreta. Fins i tot es coneixen alguns experiments d’enginyeria genètica dirigits a augmentar els nivells de nicotina mentre es mantenien intactes els de quitrà.

La adicción psicológica al tabaco

En catalogar la dependència psicològica la contemplarem des del punt de vista de la relació artificial d’un estímul, com podria ser el gust del cafè, amb un altre que és la cigarreta que se sumaria a l’efecte psicofarmacològic anteriorment comentat. Podem trobar molts altres exemples d’associació estimular per mitjà del condicionament clàssic: conduir i fumar, parlar per telèfon, escriure a l’ordinador …

Encara que els cigarrets són una màquina perfectament dissenyada per l’alliberament de nicotina, altres factors no farmacològics com el sabor, aroma, la sensació de tenir alguna cosa entre les mans, a la boca, les sensacions en el tracte respiratori, etc, són també elements que se citen entre els estímuls agradables del consum de tabac.